Back Теодора Комнина (кралица на Йерусалим) Bulgarian Theodora Komnenovna (jeruzalémská královna) Czech Theodora Komnena (Jerusalem) German Θεοδώρα Κομνηνή της Ιερουσαλήμ Greek Theodora Komnene, Queen of Jerusalem English تئودرا کومننه، ملکه اورشلیم Persian Théodora Comnène (épouse de Baudouin III de Jérusalem) French Komnénosz Teodóra jeruzsálemi királyné Hungarian Teodora Comnena (1145-1185) Italian Theodora Comnena (regina Hierosolymitana) Latin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1145 Constantinoble (Turquia) |
| Mort | Després de 1180 |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Reina consort (1158–1162) |
| Família | Comnens |
| Cònjuge | Balduí III de Jerusalem (1157–) |
| Parella | Andrònic I Comnè |
| Fills | Aleix Comnè, fill il·legítim (  ) Andrònic I ComnèIrene Comnena, fill il·legítim ( ) Andrònic I Comnè |
| Pare | Isaac Comnè |
| Germans | Irene Comnena Anna Comnena Maria Comnena Eudòxia Comnena |
Teodora Comnena (1145 – després del 1183) fou reina consort de Jerusalem com a muller del rei Balduí III de Jerusalem. Era filla del príncep romà d'Orient Isaac Comnè i Irene Sinadena i neta de l'emperador Joan II Comnè.[1]
El seu matrimoni fou acordat el 1157 a iniciativa de Jerusalem, que volia forjar una aliança contra el soldà de Síria, Nur-ad-Din Mahmud. Teodora, reputada per la seva gran bellesa, aportà un gran dot i rebé la ciutat d'Acre del seu marit quan es casaren el 1158. Tanmateix, Balduí morí pocs anys després, el 1162, i Teodora quedà vídua i sense fills.
Uns anys més tard, Andrònic Comnè, cosí del pare de Teodora, arribà al Regne de Jerusalem, on els dos començaren una relació incestuosa i fugiren a la cort de Nur-ad-Din, on tingueren dos fills, i des d'on es traslladaren primer a Bagdad i després al Soldanat de Rum. Uns anys més tard, l'emperador Manuel I Comnè capturà Teodora i els seus fills i els mantingué com a ostatges a Constantinoble per fer venir Andrònic. El 1180, Andrònic arribà a la capital per sotmetre's a Manuel.
No hi ha proves que Teodora anés a viure amb Andrònic després que aquest es convertís en emperador el 1183, ni se sap res sobre els últims anys de la seva vida.
- ↑ Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (B)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984. Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 7 octubre 2019].